literatura atalaren artxiboa
HOTZ, HOTZ
Azaroa 16, 2007 | Egilea: taperwarekolektiboa
Erantzuna bihar, Mugalarin.
Mixel Ducauren aire bat du, edo ahaire bat, egia.
Argazkia: Clavera jauna, nola ez.
ETA HAU, NOR DA?
Azaroa 15, 2007 | Egilea: taperwarekolektiboa
Quim Monzó inaugura la Fira de Frankfurt amb un conte reivindicatiu
Urria 11, 2007 | Egilea: taperwarekolektiboa
com que de discursos no n’he fet mai (i no sé si en sabria) els explicaré un conte. El conte va d’un escriptor que sempre parla molt de pressa i que per aquest motiu sovint s’entrebanca. Doncs a aquest escriptor, un dia —l’any que la cultura catalana n’és la convidada— li proposen de fer el discurs inicial de la Fira del Llibre de Frankfurt. Abans d’acceptar l’encàrrec, l’escriptor en qüestió —català i, per tant, gat escaldat— dubta. Pensa: “I ara ¿què faig? ¿Accepto la invitació? ¿No l’accepto? ¿La declino amb alguna excusa amable? Si l’accepto, ¿què en pensarà la gent? Si no l’accepto, ¿què en pensarà també la gent?”. No sé com van les coses a d’altres països, però els asseguro que al meu la gent té tendència a pensar moltes coses, i a treure moltes conclusions. Si un dia expliques que, quan vas a cal sastre, l’home, mentre et pren les mides, pregunta: “¿Cap a quina banda carrega vostè?”, i tu contestes que carregues cap a la dreta (o que carregues cap a l’esquerra), la gent treu conclusions. Si vas a la fruiteria i demanes pomes treu conclusions. Si demanes taronges també en treu.

Si voleu seguir llegint feu clic:
http://web.lavanguardia.es/lavanguardia/docs/20071009/fdiscursmonzo.doc
NOBELA NORENTZAT?
Urria 10, 2007 | Egilea: taperwarekolektiboa
Bihar, aurtengo Literatura Nobel sariduna nor den argituko dute.
Norentzat izango ote?
CLAUDIO MAGRIS?
PHILIP ROTH?
AMOS OZ?
ISMAIL KADARÉ?
VARGAS LLOSA? BENEDETTI? PERI ROSSI?
ATXAGA bera?
Egin apustu, dohainik da-eta.
UDAKO GOMENDIOAK
Uztaila 31, 2007 | Egilea: taperwarekolektiboaAbuztu on eta irailera arte!
Mugalari 07/07/28
- “Sagarrak Euzkadin”
- Inazio Mujika Iraola
- Alberdania, 2007
Ipuin bat da Sagarrak Euzkadin, ipuin luze bat, 36ko Gerran girotua. Bai, badakit nobelak dituzuela gustuko eta kopetaraino zaudetela ditxosozko gatazka horri buruzko liburuen argitalpenaz, baina Inazio Mujikaren lan honek merezi du irakurtzea: kontatzen duen istorioagatik (interesduna eta ederki harilkatua), baina baita, eta bereziki, istorioa kontatzeko moduagatik ere. Liburuaren osagarri, artxibo-argazki sorta ederra.
- “Kaxa huts bat”
- Beñat Sarasola
- Susa, 2007
Azkenaldian argitaratutako poema bildumarik sendo eta interesgarriena da Sarasolaren estreinako hau. Kaxa huts batean, poesia eta literaturaren, idazlearen belaunaldiaren eta gaur egungo bizimoduaren gaineko gogoeta mamitsuak irakurri ahal izango ditugu, poema narratibo eta irakurterrazetan bilduak, umore dosi doiak azken emaitza borobiltzen duela. XXI. mende hasiera honetan poesia egin daitekeenaren adierazgarri paregabea.
- “Ravel”
- Jean Echenoz
- Euskaratzaile: Gerardo Markuleta
- Meettok, 2007
Meettok argitaletxe gazte eta, hala ere, interesgarriaren eskutik, frantziar idazle handienetakoa den Jean Echenozen azken nobela laburra irakurtzeko aukera dugu orain, euskaraz. Ziburun jaiotako musikagile ezagunaren azken hamar urteen berri emango digu Echenozek, berezko duen estilo berezi eta ironikotik iragazita beti. Ravelen bizitza fikzionatua zein idazle frantziarraren estilo propioa, horra liburua irakurtzeko bi aitzakia.
- “Mailuaren odola”
- Aingeru Epaltza
- Elkar, 2006
Nafarroako Erresumaren konkista urteetan kokatua, akzioa eta gogoetarako aukera nahasten dituen nobela historikoa da Aingeru Epaltzaren azkena. Joanes Mailu fikziozkoarekin batera bidaiatuko gara garai gatazkatsu bezain mamitsu hartara, eta gure historiaren aro hori fikziotik ezagutzeko aukera izango dugu, modu argigarrian oso. Bakan eta bikain izateagatik gomendatzeko moduko nobela, aspalditxoan argitaratu den txukunenetakoa, dudarik gabe.
- “Jalgi hadi plazara”
- Itxaro Borda
- Susa, 2007
Ia hamar urtez desagertua egon ondoren, bere pertsonaiarik ezagunena berreskuratu du Itxaro Bordak, Amaia Ezpeldoi. Detektibearen inkesta berri honekin gozatu besterik ez du egingo irakurleak, gozatu eta irri. Bilbo aldera garamatza oraingoan Ipar Euskal Herriko lau euskaltzainen desagertzearen ikerketak, eta hortik, Euskal Herriko geografian barrena zabalduko da, abiada biziz. Ezpeldoi ezagutzen ez duenak sorpresa atsegina hartuko du.
BARATXURI KONTUAK
Uztaila 21, 2007 | Egilea: taperwarekolektiboa
José Ribas ere eroriko da.
LOS 70 A DESTAJO. AJOBLANCO Y LIBERTAD.
“Mucho se ha escrito sobre la transición española, casi siempre desde el pragmatismo de los grupos que la pactaron, pocas veces desde la ingenuidad de quienes la soñamos diferente.
Con paciencia de orfebre, durante siete años, he reconstruido las voces y cuanto vi desde el primer Ajoblanco para que tengas hoy una nueva versión de este tramo de historia, lector de otro siglo, con la esperanza de convencerte de que un mundo mejor fue y sigue siendo posible. Es éste también un homenaje a los cadáveres de la transición. Seres humanos, ideas, obras, vivencias, proyectos, que brillaron con gran intensidad y fueron a parar a diferentes funerarias o perviven entre escombros huérfanos de práctica. Algunas de aquellas acciones no debieron ser desmontadas, pues en ellas estaba el germen de una sociedad más libre y solidaria que no hemos conocido”.
BIHAR PÀMIES
Ekaina 22, 2007 | Egilea: taperwarekolektiboa
“Ahora estoy entrenado para correr los cien metros”
El último libro de Sergi Pàmies (París, 1960) viene a ser la confirmación de una trayectoria que ya desde hace tiempo apuntaba maneras. Con los 20 relatos breves de Si menges una llimona sense fer ganyotes (Quaderns crema, 2006) y su posterior traducción al castellano (Anagrama, 2007), ha conseguido lo que pocos: que público y crítica se pongan de acuerdo.
Si te comes un limón sin hacer muecas es la traducción al castellano de un título que engaña: largo, muy largo para un volumen de cuentos mínimos. “Pero es una brevedad falsa” nos advierte el autor catalán y el lector se dará cuenta rápido de eso: “Me tuve que morir para saber si me querían”, es la primera frase del primer cuento de este libro que no dejará a nadie indiferente.
SI TE COMES UN LIMÓN…
Ekaina 12, 2007 | Egilea: taperwarekolektiboa
“Me tuve que morir para saber si me querían. En vida, nunca fui demasiado popular, y eso me creó un problema de autoestima que combatí con mucha disciplina y poco éxito. En casa, si yo no iniciaba la conversación, ni mis hijos ni mi mujer sentían la necesidad de decirme ni mu, más allá de los comentarios estrictamente funcionales. En el trabajo, si me ponía enfermo, nadie me echaba de menos. Quizá por eso no me sorprendieron las reacciones que produjo mi muerte”.
LA OTRA VIDA, Sergi Pàmies.

